Principal-Home

Part final de l’article de Ramon Casalé i Soler extrete del llibre “Bruix.net - Evolució plasticovisual”:

Pere Bruix va més enllà de la representació digital, ja que el binomi espai-temps també centra el seu interès. Per això diversos plantejaments extrets de l’entorn de l’astrofísica li permeten adonar-se d’unes situacions que a ulls de qualsevol de nosaltres no percebríem, però que la tecnologia sí ho fa possible.

Dins d’aquesta apartat digital es podria fer una divisió, tant temàtica com formal, de les seves obres. En primer lloc, hi ha un grup de peces on la línia horitzontal ocupa pràcticament tota la composició, que poden ser  línies molt primes o bé gruixudes, com si es tractés d’ones vibratòries. Les gammes cromàtiques varien, degut a que tenen diferents tonalitats, destacant els grocs per la seva lluminositat, els vermells que recorden les albades, els blaus evocant el cel i el mar....

En un segon àmbit sobresurten les composicions helicoïdals, com si es tractessin d’onades o estrats sedimentaris, senyalant el seu apropament a la natura. Una natura que no només és de tipus físic sinó també humà, al produir-se un intercanvi amb altres forces còsmiques que, segons l’artista, son “l’equilibri des de l’origen amb l’entropia, el moviment continu i les forces que ha generat una evolució de l’univers o la creació de la matèria a partir de les partícules més elementals”-

Una tercera temàtica està dedicada a unes figures allargades verticalment que recorden els interiors d’un temple, com si fossin una mena d’arcs situats un darrer de l’altre, però també  podrien ser unes formes irisades que solen aparèixer a nivell oníric o bé que es troben en una altra dimensió. Inclús s’aproximarien a uns camps magnètics o electrons en moviment, o sigui, a  les corrents elèctriques.

I l’últim camp sorgeix partint d’un conjunt de cercles que aparenten planetes  o satèl·lits perduts en la immensitat de les galàxies. La idea del big-bang, de l’origen de l’univers hi és present igualment. A més, hi ha algunes obres que l’artista explica que són esquemes de “trajectòria de caiguda de matèria en un forat negre”. Com es pot comprovar el concepte cosmogònic és ben evident en la majoria d’aquestes peces.

En conjunt podríem afirmar que l’art digital des de l’òptica de Pere Bruix és una tendència que exigeix un gran coneixement, no només de la tècnica informàtica sinó també de l’astrofísica i la filosofia. Per tant, cal estar molt atent i tenir la ment oberta per entendre i copsar les seves propostes, degut a què van més enllà de la pròpia realitat a la que els nostres ulls estan habituats. A Pere Bruix caldria considerar-lo com un artista renaixentista del segle XXI.

Ramon Casalé Soler

Museòleg, historiador i crític d’art

__________________________________________________________________________________________________________

• Exposicions actuals

Obra de la sèrie Llenguatge digital.

Pere Bruix Riera, conegut artísticament com Bruix.net, és llicenciat en Belles Arts i és catedràtic de dibuix i professor de disseny per ordinador.

No solament és artista -i d’aquells que podem qualificar de polièdrics- sinó també curador, promotor cultural i, com dèiem, professor, és a dir que no sols crea art sinó que també el gestiona, cosa aquesta última que probablement és la part més complexa.

En un principi es va decantar més cap a l’escultura i la pintura però posteriorment es va interessar per la instal·lació i el disseny des del món informàtic. De fet, Pere Bruix va ser un pioner de l’art digital al nostre país perquè quan va començar a fer-lo fa quatre dècades, aquí poc se’n parlava, calia sortir fora.

La seva obra és conceptual, filosòfica, d’una gran profunditat intel·lectual: representacions visuals, en alguns casos minimalistes o aparentment minimalistes, de l’inici de l’energia en forma de llum que dona pas al moviment del temps i l’espai, origen de l’univers i la vida, o espais que s’expandeixen amb el groc significant la llum amb colors complementaris amb espirals de progressió matemàtica fins a cobrir el límit espai-temps, entre molts d’altres. Com es veu, els continguts són densos.

Aquests dies està exposant a la galeria Patricia Cancelo ART GALLERY.BCN (https://patriciacancelo.com) en una singular mostra d’art digital, disciplina que per ell és el resultat del sostrat que li ha deixat tota la seva llarga i variada experiència: op-art, cinètica, environaments, art pobre, conceptual, realisme gràfic crític, cinema i videoart, instal·lacions interactives, software-art o tècnica lenticular.

En l’exposició podem veure obres de la sèrie Llenguatge digital, elaborades amb programes de disseny per ordinador, cercant una estètica específica digital, amb un acabat de textures, repartides en l’espai, que unifiquen i alhora diversifiquen els diferents tractaments del píxel, base del nou llenguatge que s’intenta reflectir i destacar.

Juga amb el sentit de les dimensions, de manera que amb algunes obres es té la sensació de que es poden traspassar quan les intentem tocar; hi ha natura, hi ha l’espai, la idea del temps, el color amb capes molt variades i en totes elles la presència de la llum, que com dèiem, es fonamental. Són obres que tenen moviment i canvis de color si modifiquem la nostra posició i les contemplem des de perspectives diferents; en aquest aspecte es pot dir que són obres que tenen una molt especial vitalitat i no solament pel seu dinamisme sinó perquè ens parlen de la vida i del seu origen.

I tot això tenint en compte que són obres tan complexes com interessants, fins i tot es podrien qualificar d’apassionants perquè van més allà de les nostres dimensions conegudes en la recerca per representar la cinquena dimensió per portar-nos a aspectes que no podem veure aquí, en la nostre espaitemps en la que els humans ens belluguem, perquè aquests aspectes solament serien observables en el que podríem dir el més enllà, en un altre pla d’existència.

Tot i la complexitat de la seva obra, Bruix.net sempre ens ofereix peces d’una gran bellesa plàstica que tenen tots els elements que defineixen una obra artística: composició, equilibri, moviment i ritme en les formes i colors.

Heus aquí alguns exemples de les obres que podem veure a l’exposició:

Obres de tipus digital on el pixel es l’element principal on l’energia, el moviment, se’ns apareix a través del sistema lenticular:

Etapa de creació de matèria amb un bosó transmissor de forces en un moment d’interacció vibracional unidireccional.

Objectes que adquireixen una dimensió de 3D amb un software especial on sembla que podem traspassar l’obra posant la mà a dins:

Representació de cossos procedents d’un cos magmàtic després d’un impacte i impulsats a gran velocitat en una mateixa direcció amb la deformació visual de la llum al seu voltant.

Té obres que treballen el tema de la metafísica conjuntament amb els elements de l’univers :

Representació d’un cos planetari amb les plaques magnètiques visualitzades en dues fases d’absorció per part d’un camp magnètic o inici de petit forat negre.

Podem experimentar en sentit de la profunditat en una composició en la que uns planetes sobresurten sobre d’altres (és del tot aconsellable veure-ho en directe perquè en una fotografia no es pot apreciar de sensació real de profunditat):

Representació interestel·lar de cossos reconstruïts esfèricament o en forma d’anelles per impactes antecedents on podem percebre les ones electromagnètiques procedents dels moviments magmàtics interns.

O bé podem contemplar les fulles i branques dels arbres que figuren en primer terme que deixen veure les ones electromagnètiques que desprenen entre ells:

Representació visual virtual de l’aura o ones electromagnètiques entre arbres i persona (obra que hem vist a l’encapçalament)..

En l’exposició no solament es presenten aquestes i d’altres obres de Bruix.net sinó també el llibre Més enllà de l’espaitemps, publicació que ens permet veure l’obra plàstica de l’artista des dels anys vuitanta fins a la dècada actual.

Aquesta obra plàstica va acompanyada per textos escrits pel propi artista i d’altres per científics com Stephen Hawking o John Michell. El textos estan vinculats a les obres que s’hi mostren però sense ànim d’explicar-les donat que poden ser analitzades de manera autònoma tot i que els temes que plantegen són ampliats pels escrits.

El llibre està dividit en diferents camps o “sales de museus” per desenvolupar un tema i els seus continguts. Al començament són conceptes més genèrics, arribant un moment en que va entrant en el concepte de la cinquena dimensió i dona la possibilitat de que l’espectador contempli les quatre dimensions que coneixem des d’aquesta cinquena col·locant-nos fora per veure la trajectòria de la nostra vida i en quin punt aquesta es troba.

La temàtica és diversa:  l’univers que coneixem, el big bang podria ser un rebot com a conseqüència d’una implosió anterior, des d’una cinquena dimensió es pot veure el passat, el present i el futur, i ens podríem veure a nosaltres mateixos fins i tot en el nostre futur.

Encara que la física clàssica no accepta alguns plantejaments, Bruix.net es basa en fets sobrenaturals viscuts per persones que coneix i que, per tant, sap que no busquen repercussió mediàtica, és a dir que cal donar-los credibilitat. Es tracta de missatges que no preveien sinó que havien vist amb tota nitidesa esdeveniments futurs que s’han acabat produint al peu de la lletra. Tot això li va fer pensar que des de fora dels nostre espaitemps conegut es poden veure -literalment- aquests successos, és a dir, des d’una dimensió diferent, la cinquena, que amb la nostra limitació física no podem copsar.

Al llibre, amb imatges, es veuen les exposicions que l’artista ha fet en aquest sentit, especialment la instal·lació realitzada l’any 2003 a la Galeria Eude on es donava l’efecte de posar l’espectador en una cinquena dimensió.

La temàtica pot enganyar en el sentit de què algú pot pensar que es tracta d’una obra d’astrofísica o filosofia, fins i tot amb elements de ciència-ficció, però no, es tracta d’un llibre d’art que a través de les obres artístiques de Bruix.net ens convida a fer un viatge per la seva història com a creador i pels temes esmentats que de manera directa o indirecta s’hi vinculen.

Com es pot deduir, l’obra de Pere Bruix no pretén la comercialitat, sinó que és molt rigorosa, suggeridora i interessant amb temes que, certament, no són recurrents.

Aquesta singular exposició la podem veure fins al 21 de juny.

Aquí veiem a Pere Bruix Riera -Bruix.net-  (esquerra) amb el crític d’art Ramon Casalé durant la presentació de l’exposició.

El perfil d’Instagram de Pere Bruix és https://www.instagram.com/pere_bruix

El blog cultural “La Bellesa” és realitzat per Jordi Rivera, articulista d’art i llicenciat en Història de l’Art     

__________________________________________________________________________________________________________

“La creatividad no consiste en una nueva manera, sino en una nueva visión”
Edith Wharton

“El arte deriva de un deseo de la persona para comunicarse con otro”
Edvard Munch

Vista exposición. En primer plano el artista

El arte digital: una manera diferente de representar la realidad

 Cada vez más, las nuevas tecnologías captan la atención de muchos artistas ya que les permite adentrarse en un mundo donde lo desconocido o lo irreal ya no es patrimonio de unos cuantos, sino que pasa a ser una actividad de lo más normal.

Actualmente hay artistas que se han iniciado en el arte digital sin haber tenido en cuenta otras disciplinas creativas que son muy necesarias para desarrollar y elaborar una obra, ya que se han de tener buenos conocimientos para el dibujo. Pero también hay artistas, sean pintores o escultores, que suelen interesarse por todo lo que concierne a la temática digital, después de haber dedicado la mayor parte de su vida profesional a sus disciplinas habituales, por ello han decidido adentrarse en un terreno que le permite ir más allá de sus propias creaciones.

También es cierto que la videocreación, o sea el videoarte, surgió a mediados de los sesenta del siglo pasado, siendo el coreano Nam June Paik uno de sus principales exponentes junto con el alemán Wolf Vostell –que tiene un museo en la localidad cacereña de Malpartida donde se exponen obras suyas y de otros destacados artistas conceptuales-. Posteriormente aparecieron autores como el estadounidense Bill Viola y el catalán Antoni Muntadas.

Respecto a Pere Bruix (Barcelona, 1949), conocido también como Bruix.net, fue a finales de los 80 cuando empezó a trabajar directamente con el ordenador, alternándolo con la pintura y la escultura. Su primera exposición individual tuvo lugar en 1966, concretamente en el Centre Sant Josep de Barcelona.

Ahora su obra dentro del campo digital lo podemos presenciar en una exposición individual en la barcelonesa Art Gallery Patricia Cancelo -que lleva el nombre de su directora, la escultora y pintora Patricia Cancelo, que hace años tuvimos la oportunidad de referirnos a ella en esta revista– titulada La llum dins el temps (La luz dentro del tiempo), donde se pueden contemplar un conjunto de obras pertenecientes al periodo 2020-2025, aunque también hay algunas de años anteriores. Todas ellas están realizadas a partir de procesos y programas informáticos tratados posteriormente con un sistema lenticular y efecto 3D, con impresión digital policroma sobre papel para un plástico PS lenticular, con Cama Plana en tintas UV sobre papel metalizado o bien sobre plancha de aluminio Dibond blanca.

Pere Bruix: Seis décadas dedicadas a la creación

Pere Bruix lo podemos considerar como un artista polifacético debido a que trabaja la pintura, la escultura, la obra gráfica, la instalación, el video y obviamente la imagen digital. Pero también ha compaginado estas disciplinas con la docencia –dando clases de diseño por ordenador-, la promoción cultural y el comisariado de exposiciones.

Se formó en Bellas Artes en las facultades de Barcelona y Valencia. Es catedrático de Dibujo. Asimismo, realizó estudios en la Escuela de Artes y Oficios, el Instituto del Teatro –cine y video-, Artes del Libro –grabado y litografía- y en el ICE –sobre diferentes programas de multimedia-, todos ellos situados en Barcelona.

Su obra se ha exhibido en diferentes galerías españolas y extranjeras, principalmente europeas y americanas. Ha participado en diversas ferias internacionales. Tras su primera exposición individual tres años más tarde  exhibía sus obras en Expo-art, patrocinado por ASPACE de la Feria de Barcelona.

Antes de adentrarse en el terreno del arte digital, su obra se movía entorno al arte óptico y cinético, o sea el Op-art, destacando por emplear efectos e ilusiones abstractas haciendo creer al espectador que existe la idea de movimiento o incluso de profundidad a partir de las imágenes representadas. En el arte cinético las obras sí que se mueven realmente o al menos parece que lo hagan, provocando que el público que las observa tenga la percepción de que existe un cierto dinamismo. Los máximos representantes de ambas tendencias fueron Víctor Vasarely y Alexander Calder, respectivamente. Su interés se produjo en sus albores artísticos, o sea a finales de los 60 y principios de los 70, en que la mayoría de sus trabajos pictóricos se basaban principalmente en el uso del esmalte sintético sobre acetato transparente o metalizado. A su vez, utilizaba otros recursos o efectos visuales como, por ejemplo, los espejos y los motores eléctricos debido al movimiento que generaban.

En la misma época se interesa por otras formas de representación, aunque siempre próximas a lo que ocurría en aquellos momentos en Europa. De todos modos, no deja de sorprendernos ya que Bruix es un artista que siempre está atento a lo que sucede en las últimas vanguardias. Por ello no es de extrañar que se aboque hacia el arte conceptual, el arte povera y el land-art, creando instalaciones, acciones, fotografías, vídeos, grabados y objetos diversos, incorporando según el propio artista “el contraste entre materiales, ideas o conceptos, que generen la sorpresa en el espectador”.

Entre 1973 y 1980 se aleja del arte cinético y del conceptual- aunque estas tendencias no desaparecen realmente en sus obras posteriores-  para dirigirse a un determinado realismo gráfico crítico que le permite conseguir y a la vez ampliar sus conocimientos de diseño gráfico y el conocimiento visual. Ello le sirve para incidir sobre infinidad de aspectos relacionados a nivel político, social y cultural, usando imágenes y tipografías que buscan la complicidad del espectador. La mayoría de las obras son pinturas, grabados y esculturas que se mueven entre la abstracción y la figuración.

De la misma época son un grupo de esculturas de la serie Contraposición de fuerzas, en las que emplea diferentes materiales: mármol, piedra, plancha metálica y hormigón armado, para espacios públicos o de dimensiones más pequeñas. En todas ellas se percibe su admiración por la geometría, pero desde una vertiente en la que el espacio vacío es igualmente protagonista.

Dentro de la misma serie, hay un grupo de pinturas en las que se percibe “una simplificación de formas, colores y texturas, trabajadas con tinta de serigrafia e incorporando elementos metálicos (…) esparcidos con paletas de entintar normalmente encima de cartulinas de materiales y texturas especiales”. Es como si quisiera transportar la escultura -el volumen- hacia la pintura, o lo que es lo mismo, el concepto tridimensional al bidimensional, creando formas geométricas que parecen puzles, ya que las fuerzas que aparecen -la contraposición de ellas- se unen o bien se acercan a su principal objetivo.

A finales de los 80 genera una serie de obras de grandes dimensiones que  denomina Pintura de espacios, ya que se acercan a su ideario digital, iniciando una nueva manera de expresión dentro del terreno pictórico, como es el empleo de la mano, siendo sus dedos los que cumplen la función del pincel o de la paleta, así como el uso de determinados colores. Otra serie importante de los 90 es Dimensión, que compila la escultura, la pintura y la instalación, consiguiendo que exista la idea de profundidad -otro concepto que irá apareciendo en sus obras digitales-, donde se entrelazan y originan una visión del espacio-tiempo muy singular, de la que Carme Gassó señala que se trata de “un conjunto de elementos plásticos mencionados que está meticulosamente unido para dar sentido a una serie de reflexiones, teorías, que narrativamente se dirigen hacia una dirección temática, donde se enlazan para terminar dando conceptos nuevos a preguntas previas”.

En 2000 realiza una instalación en el espacio que ocupaba la galería Eude en la Feria New ART de Barcelona, que posteriormente dará origen a LOOP, la feria de la videocreación. Tres años más tarde, ya en la propia galería, vuelve a mostrar este trabajo, pero más ampliado, titulado Más allá del tiempo, aunque en realidad eran dos instalaciones que ocupaban sendos espacios de la galería. En la primera, o sea en la entrada y en la parte central, había un conjunto de telas que estaban situadas en las paredes y en el techo, que “escondían automatismos que proyectaban efectos lumínicos sobre la exposición formada por diferentes objetos de luz que hacían referencia a la expansión del espacio-tiempo, reduciendo las tres dimensiones físicas a dos”. En cambio, en el segundo espacio, ubicado al fondo de la galería, la instalación estaba compuesta por casi 1500 metros de cables de fibra óptica con medio millón de metros de hilo de fibra de vidrio por donde transcurría la luz de dos proyectores que iban soltando puntos de luz que a su vez iban modificando el color que se reflejaba y multiplicaba en los diferentes espacios de la sala donde estaba ubicada la instalación.

La luz dentro del tiempo

Será a partir de 1996 que Pere Bruix se compromete directamente con el arte digital sin dejar de lado otras maneras de expresión creativa. Es el momento en el que el protagonista es el ordenador partiendo de infinidad de programas de diseño empezando por la serie Lenguaje digital. Las obras están realizadas con tintas resistentes “UV” sobre plancha de aluminio Dibond blanco de dos caras.

Se dio la circunstancia que el artista vio una copia de una fotografía realizada por ordenador que era incorrecta, provocando que la imagen fuera diferente y alejada de la realidad, además de ser abstracta, pero con la singularidad de que se podía considerar como una obra de arte, o así lo entendió él. En resumen, había originado una nueva pieza sin haberla creado expresamente, ya que había surgido de manera espontánea. Todo ello provocó que reconsiderara y a la vez comprendiera que se encontraba delante de una tesitura diferente y por tanto quiso descubrir la causa de este error, pero finalmente no lo logró.

Hay una palabra que define este tipo de error, es el Glicht Art, que traducido significa la modificación adrede de los registros digitales, sean imágenes de video o bien sonidos que tengan un propósito creativo.  Precisamente Rosa Menkman señalaba que “el error tecnológico obligaba a reconsiderar nuestra manera de plantar cara a la tecnología y la consideración que tenemos de ella”. Se da la circunstancia que Nam June Paik ya lo aplicaba cuando distorsionaba imágenes de video al poner imanes cerca de la pantalla, originando una serie de interferencias que se podían relacionar con la abstracción.

En realidad, en la exposición de la galería Patricia Cancelo se exhiben diferentes maneras de expresar el arte digital. En primer lugar, aparece la serie Lenguaje digital, donde la línea horizontal es la protagonista de la composición a través de un conjunto de líneas delgadas y gruesas, a modo de ondas vibratorias. A nivel cromático se observa su interés por reflejar diversas tonalidades, principalmente el color amarillo por su luminosidad, además de “los rojos que recuerdan los amaneceres, los azules evocando el cielo y el mar…”.

Respecto al segundo apartado, surgen unas formas helicoidales que parecen olas o estratos sedimentarios que, de algún modo, se acercan al terreno natural. Una naturaleza que va más allá de lo físico para dirigirse a lo humano, como si se tratara de conectar el universo con las distintas fuerzas cósmicas que lo constituyen.

En cambio, en el siguiente ámbito, surgen unas figuras alargadas dispuestas verticalmente que evocan los interiores de un templo, como una especie de concatenación de arcos dispuestos de forma homogénea que, según Pere Bruix, representan “vibraciones de baja frecuencia entre seres vivos, o entre muertos (otra dimensión) y de esta dimensión”. Estas formas irisadas pueden tener el origen desde una perspectiva onírica, o sea no solamente provienen de otra dimensión, sino que podrían corresponder a una serie de campos magnéticos o electrónicos en pleno movimiento.

Relacionado con esta última serie, hay un conjunto de obras tridimensionales en las que en el fondo surge el aura o las ondas electromagnéticas sumado a los colores del arco iris. En primer plano hay unos árboles y un ser humano que parece ajeno a lo que sucede a su alrededor. En otra pieza la presencia de dos árboles de especies diferentes inclina la balanza respecto al fondo compositivo irisado. Pero lo más sorprendente son unas obras en las que un conjunto de círculos, o sea de planetas o satélites, parecen desplazarse en el espacio intergaláctico. Si nos acercamos a ellos y tenemos la intención de poner nuestra mano, podemos atravesarlos.

El artista deja para más adelante viajar hacia la quinta dimensión, ya que cabe la posibilidad de atravesar la barrera de nuestras dimensiones con la intención de “situar al espectador como observador, de manera más real, de su o de nuestro universo de cuatro dimensiones (tres dimensiones del espacio más una del tiempo)”. En resumen podríamos afirmar que Pere Bruix muestra un trabajo donde la informática, la astrofísica y la filosofía se fusionan en perfecta armonía con el arte digital, originando a su vez una nueva manera de representar la realidad o irrealidad de una propuesta plenamente creativa que merece ser observada con detenimiento y sobre todo con la mente bien abierta y alejada de cualquier tipo de prejuicio.

www.lasnuevemusas.com/author/soler/

Ramon Casalé Soler

Ramón Casalé Soler (Barcelona. 1955)

Museólogo, historiador y crítico de arte

Miembro de la Asociación Internacional de Críticos de Arte (AICA)

Miembro del Consejo Internacional de Museos (ICOM)

Licenciado en Geografía e Historia, especialidad en Historia del Arte (Univ. Barcelona)

Máster en Museología y Patrimonio Cultural (Univ. Barcelona)

Curso de Anticuario (Barcelona)

He formado parte de la Junta Directiva, con el cargo de Tesorero, de la Asociación Catalana de Críticos de Arte (ACCA), durante el período 2001-2016

Colaborador del programa de radio “Formas y Ängulos en las cadenas Onda Cero y COPE de Barcelona durante 7 años

Excoordinador de Artes Plásticas del Museo de la Marina de Vilassar de Mar (Barcelona)

Exdirector artístico de la Galería de Arte Sant Pol Art, de Sant Pol de Mar (Barcelona)

Fui corresponsal en España de la revista italiana ARTE IN de Venecia durante 20 años

Formaba parte del Comité de Redacción de la revista digital Mur Crític (ACCA)

Actualmente también soy crítico de arte de la revista BONART de Girona, de la revista ARTE por EXCELENCIAS de La Habana, de la revista digital EL TEMPS DE LES ARTS de Valencia , del periódico L’INDEPENDENT DE GRÀCIA de Barcelona y del FULL INFORMATIU de la Societat Catalana d’Arqueologia de Barcelona.

Asimismo, he sido crítico de las revistas Batik, Arte Omega, Marte de Barcelona, Papers d’Art de Girona, Zerovuittresquaranta y Vilassar Actiu de Vilassar de Mar (Barcelona), entre otras publicaciones, desde los años 1987 hasta la actualidad

__________________________________________________________________________________________________________

Galeria Eude

“La llum del límit”

Exposició a la Galeria Eude del 24 d'abril al 24 de maig.

De dimarts a disabte de 10 a 1,1/2 i de 5 a 8,1/2

inauguració: Dia 24 d’abril a les 8 del vespre

Carrer Consell de Cent nº 278 - 08007 Barcelona

tel. i fax: 934879386

Introducció

“La llum del límit”

La Galeria Eude, en el context del "2003 Barcelona. Any del Disseny"

presenta una exposició, del 24 d'abril al 24 de maig, de l'artista Bruix,

amb el títol "La llum del límit" composta per dues instal·lacions i

diverses làmpares i objectes que tenen com a comú la llum, que literalment

desprenen i que sostenen el contingut de l'exposició que és la "mesura

i contemplació del nostre espai-temps des d'una altra dimensió".

Descripció

La galeria està dividida en dos espais que es complementen:

L’entrada està ambientada amb panels-làmpara individualitzades o incorporades a la paret i al sostre, amb llums i “filtres” de color al darrera i als sostres, amb automatismes reguladors de temps. Aquesta ambientació acompanya en l’espai central, a la mostra d’unes “llums” de paret, de terra i de mitja alçada, amb “capses” que acompanyen la descripció de la imatge no present; un “moble calaixera” i unes capses. Tots ells incorporen transparències fotogràfiques i llums interiors.

El segon espai situat al fons és una instal·lació de fibra òptica amb parets, sostre i terra sobreposats amb poliestiré plata, regulador tàctil d’automatismes, càmara i projector de vídeo, micròfon, altaveus i taules de mescla i d’efectes de so, projectors de diapositives, tubs de poliestiré i de vidre, etc.

Memória

La llum com a element formal i els límits de la nostra “dimensió” com a contingut, són els dos motius que unifiquen l’exposició, que pretén despertar en el visitant sensacions de plaer o de serenor i alhora aportar elements de reflexió. Aquests són els aspectes que, des dels anys vuitanta, l’artista Pere Bruix, va iniciar en el seu treball incorporant cada vegada de manera més evident la llum utilitzant censors que determinen espais o projecten ombres, com en l’instal·lació per a la Galeria Eude del NewART de 1999, on incorpora la projecció de vídeo (treball iniciat al 1974 i més tard al 1983), i la fibra òptica que al llarg dels seus cables llencen milers de punts de llum de colors, com en les posteriors instal·lacions del NewART del 2000, o en les exposicions Catalunya-Luxemburg i Mediterrània del Tinglado 1 de Tarragona, ambdues del 2001. Aquestes llums són reflectides i multiplicades en les parets de mirall, de poliestirè o acetat, que envolten a l’espectador (experiència aplicada en la seva primera instal·lació o environament a l’any 1972 per el IV Simposi Internacional de la Comunicació). Tots aquests elements són incorporats en aquesta exposició i utilitzats no com a espectacle sinó per a donar sentit i imatge a un raonament.

L’univers reduït a dues dimensions, amb un espai exterior a ell ple de llum generadora de vida, que ens permet des d’una altra dimensió, contemplar la seva mesura espacial i ens possibilita alhora l’observació del temps.

(Galeria Eude. Full de premsa, abril 2003 )

--------- -------

Dia 7 de maig a les 19,30 a la Galeria Eude “vernissage” de presentació de la instal·lació “Allà, al llarg del temps, el nostre jo. IV” de l’artista Bruix dins el programa del "2003 Barcelona. Any del Disseny".

Aquesta instal·lació està formada per 1.475 metres de cables de fibra òptica que contenen 590.000 metres de fil de fibra de vidre per on passa la llum de dos projectors, que al llarg del seu recorregut va desprenent milers de punts de llum que són reflectits i multiplicats per les parets de mirall que envolten les parets, sostres i terra de tot l’espai.

Tan sols entrar a l’instal·lació la nostra imatge es perd i els límits desapareixen, només un petit cilindre de llum ens dona un punt de referència.

En l’espai central l’espectador es troba amb unes plaques sensibles al tacte on li permet manipular 19 connexions electròniques, que li permeten traslladar-se a una altra dimensió i observar el transcurs de l’espai-temps.

Fins el dia 24 de maig en el marc de l’exposició “La llum del límit”, on el mateix artista ens introdueix en el tema de la mesura i contemplació de les nostres tres dimensions en el punt més llunyà a nosaltres, com és l’espai interestelar, amb un centenar de fotografies que envolten la il·luminació de diverses llums que ens porten com a espectadors a una quarta dimensió que ens permet la contemplació de l’espai i de l’univers.

En constatar, a partir de la teoria, la possibilitat de contemplar des de l’exterior els límits del nostre espai (o les seves tres dimensions convencionals) i alhora el seu temps,

observaríem l’inici i el final de l’expansió i formació de la matèria física. I també veuríem, a l’ igual que en una pel·lícula propera, el passat, el present i el futur.

Per percebre aquest espai - temps hauríem de sortir de la nostra dimensió i ens aproparíem a la llum del límit.

Bruix

(Galeria Eude. Full de premsa, abril-maig 2003 )

Bruix:

del Hubble a la foscor.

A l'exposició de Pere Bruix es poden veure junts dos dels temes més recurrents en l'obra de l'artista: la fascinació per les noves tecnologies, combinada amb el protagonisme que dóna a la llum, ja sigui per excés o per defecte.

L’exposició consta de dues parts diferenciades: en la primera podem veure una sèrie de lámpades, i en la segona una instal-lació. En una sala d'atmosfera intimista i banyada per una suau llum multicolor, ens trobem una serie de lámpades que són les que donen claror a l'habitació. Es tracta de senzilles construccions metál-liques en les que el focus de llum es troba embolicat per uns panells, on hi apareixen fotografies de I'espai: estrelles, constel-lacions, forats negres, i tot un llarg etcètera extret de les fotos que any rere any publica la NASA. A la sala adjacent a la primera, ens trobem amb un espai que podria ser analitzat com... les imatges que il.luminen la sala anterior. Degut als elements constitutius de la sala, el visitant ha de fer un esforç per habituar-s'hi, donat que la foscor i la sensació de veures reflexat en totes les parts, li poden fer perdre els límits de¡ seu propi cos i la seguretat que dóna trepitjar terra ferma.

Enric Tomàs Ibañez

“La llum del límit” Galeria Eude

Barcelona. Any del disseny 2003

(de la Revista Bonart, maig 2003)

——————————————————————————————————————————

A l’altra banda del mirall

¿Por qué persistes, espejo incesante?

¿Por qué duplicas, hermano misterioso,

el más leve movimiento de mi mano?

¿Por qué en las sombras de la reflexión repentina?

Tú eres el otro yo del que hablan los griegos,

Y estás emboscado para siempre en la suavidad

de unas aguas inciertas, del cristal que soporta

tu búsqueda y es inútil ser ciego.

El hecho de ver y no conocerte todavía

añade horror, magia que se atreve

a multiplicar el número de cosas

que somos y recoge nuestra fortuna.

Cuando yo esté muerto, tu copiarás a otro,

y luego a otro, y a otro, y a otro, y a otro...

-J. L. Dorges, 1972

Quan el visitant entra a la cambra de bany on es troba la instal·lació Al llarg del temps de Pere Bruix, es veu enfrontat a la seva pròpia imatge reflectida en diversos miralls situats a les parets laterals, al sostre i a la banyera de la sala. L’impacte de l’efecte multiplicador de la imatge es veu potenciat per l'aparició de múltiples punts de llum, produïts per la utilització de cables de fibra òptica, que emfasitzen la silueta de l’espectador. D'aquesta manera, el visitant es veu confrontat amb la necessitat d’adoptar un altre registre perceptiu.

Com en l’obra de Borges, els miralls suggereixen, en aquesta instal·lació de Pere Bruix, un àmbit de temuda irrealitat que s'obre a possibilitats perturbadores. Els miralls, com a objectes il·lusoris i inquietants, s’associen al tema del doble -amb la possibilitat angoixosa que un reflexe desvetlli una transformació del jo-, a la idea gnòstica que l’univers és una còpia invertida de l'orbe celeste i a l’infinit, en la visió de les seves superfícies enfrontades.

L’exploració de les complexes relacions entre les dimensions espacial i temporal, així com la seva percepció són les principals línies del discurs de Pere Bruix. Pintura, escultura i instal·lacions són només algunes de les fòrmules expressives, que l’artista utilitza per a l’articulació d’una minuciosa recerca que combina i harmonitza dos àmbits d'investigació: el visual i plàstic, d’una banda, i el metafísic, de l’altra. D’aquesta manera, els seus

treballs esdevenen veritables cal·lidoscopis que suggereixen múltiples lectures, que abasten tant una percepció centrada en el tractament de formes i colors, com una interrogació a l'entorn del coneixement empíric o una reflexió sobre el propi jo.

En aquest sentit, la llarga i variada trajectòria de Bruix evidencia una coherència conceptual que es tradueix en l’afany per una indagació constant a l’entorn de l’individu i la percepció, que es diversifica a partir de variats dispositius visuals, però que, en tot moment, permet reconstruir un fil

articulador a partir del desenvolupament i la complexitat d’aquesta exploració.

La gènesi de Al llarg del temps deriva de la instal·lació La recta IV. Inici, final, inici...Quatre lectures de la dimensionalitat, presentada a la darrera edició de New Art i en la qual Bruix afegia al seu meticulós discurs a l’entorn de les interrelacions entre l’espai i el temps, l’element del somni com a constituent d’una altra realitat o, tal com és concebut en diverses cultures de l’Àfrica, com a enllaç entre aquest món i l’altre. “Podria ser, que, allà, al llarg del temps, el nostre jo ens estigui esperant, amb les respostes que nosaltres li portarem”, aquestes paraules, que formaven part d'aquella instal·lació i que eren pronunciades pels personatges -masculí i femení- alternativament projectats damunt d'un llit, ens remeten ara a la imatge de l’espectador, la nostra imatge, reflectida en els múltiples miralls de la cambra de bany que ens enfronten a nosaltres mateixos. Els diversos punts de llum així com el goteig insistent de les gotes d’aigua, que posen de manifest el irrevocable pas del temps, ens situen en un registre diferent que ultrapassa les limitacions espacials i temporals i ens convida a passar a l'altra banda del mirall, per a interrogar-nos sobre el nostre jo, sobre els nostres jos.

Tot allò que succeeix a l'altra banda del mirall és, al mateix temps, ambigu i definitiu. La implacable duplicació que el mirall ens presenta ens espanta, potser perquè no ens acabem de reconèixer en aquest "altre" que mai no acabarem d'assumir i mai no podrem posseir.

Montse Badia

(Text del catàleg de la Galeria Eude corresponent a la instal·lació “Al llarg del temps” pel NewART Barcelona 2000)

Espais de Llum

La Galeria Eude presenta per a aquesta primera edició de Le Salon du Printemps Montreal 2002 a Bruix, Carme Malaret, Dolors Puigdemont, Amparo Sard i Matilde Vela. Ells són cinc artistes representants principals de la tendència "Intimistes", que es caracteritza per l'utilització de formes poètiques i sensuals, i continguts relacionats amb els sentiments humans o espirituals, iniciada com a reacció a l'expressionisme salvatge vigent de manera més o menys accentuada durant aquests anys en varis països, s'ha desenvolupat a nivell individual per alguns artistes durant la dècada dels vuitanta i noranta. Molts d'aquests artistes de diferents nacionalitats, es van presentar conjuntament en tres exposicions a Barcelona i Berlín, entre els anys 1996 i 1999, amb el nom de "Abstracció Intimista de l'Espai".

La Galeria Eude a partir de 1997 va començar a mostrar l'obra d'aquests artistes a la seva galeria i al 2000 va fer una col·lectiva amb el nom de "Espais de Llum". Els artistes participants en aquesta exposició són els que aquí es presenten i esperem que tinguin la mateixa ben rebuda que han obtingut a Europa.

(Galeria Eude, pel catàleg de les galeries catalanes a la fira d’art contemporani “Salon du Printemps. Montreal 2002” organitzada per la”Association des galeries d’art contemporain”)

LÍMIT SENSE LÍMITS

Límit: (del llatí limes/limitis), terme, confí o llindar de regnes, províncies, possessions, etc. Fig. fí, terme. Enciclopèdia Salvat, T. 10. Salvat Editores

Límit: part extrema, punt, on acaba un territori, una extensió qualsevol, un període de temps, limitació, acció de limitar o limitar-se. Diccionari de la Llengua Catalana. Enciclopèdia Catalana SA.

El títol d'aquesta mostra, de múltiples interpretacions, ens porta a fer una lectura de la definició acadèmica, del significat o significats del terme límit, ja que aquest terme aglutina o serveix de vincle entre les obres que conformen aquesta exposició, així com també, de l'ús o interpretació que en fan els cinc artistes plàstics del grup "Barcelona Artistes Associats", del col·lectiu de sis artistes catalans residents a Luxemburg i Brussel·les, i dels deu artistes del "Cercle Artistes Luxemburgeoises".

El concepte límit emergeix en cadascuna de les seves obres que, malgrat ser fetes amb tècniques, matèries, mides i formats diferents, pren un significat distint i alhora coincident.

En les obres d'aquests artistes, el concepte de límit hi és present, ja sigui dissimulat, suggerit, insinuat, transgredit o clarament marcat. Alhora, aquest límit és també la fi d'un mil·lenni que ha considerat, bàsicament, l'obra artística com a objecte tangible, i l'inici d'un nou mil·lenni en el qual l' obra perd, cada vegada més, el suport tradicional per a convertir-se en obra efímera. Els nous mitjans tecnològics estan abocant els artistes a emprar suports registrables en cel·luloide, cinta magnètica, CD-Rom, ... on prima el món de les sensacions, de juxtaposició dels recursos multimèdia.

A la mostra Límit sense límits es manifesta com les diverses tècniques, conceptes i procediments conflueixen i divergeixen configurant una enriquidora mixtura.

Per al grup "Barcelona Artistes Associats", conformat per Bruix, Jaume Mulet, Cristina Ortiz, Amparo Sard i Matilde Vela, el concepte límit esdevé, respectivament, quelcom d'intemporal (el més enllà dels límits), de delimitació de formes que conformen la pròpia obra (marcant els límits), de mutable (superposició dels límits), d'intangible (traspassant els límits) o de fita de perfecció (buscant els límits).

Aquesta exposició, que es presenta primer a Luxemburg i deprés a Barcelona, representa, a més, la inexistència de límits geogràfics que marquin fronteres en el món de la cultura i més concretament de l'art.

Carme Gassó i Ramiro
Museòloga i Historiadora de l'Art

(Catàleg de l’exposició “Limite sans limites - Límit sense límits. Luxembourg – Catalunya. Art Contemporain – Art Contemporani”. Luxembourg Ancienne Chapelle du Rham i Barcelona La Casa Elizalde, 2001)

ESPAIS DE LLUM

Amb el títol de Espais de Llum es presenta aquesta exposició que ens mostra l’obra de quatre artistes, Bruix, Carme Malaret, Amparo Sard i Matilde Vela, que ja havien coincidit en cicles anteriors.

No és casual aquesta nova exposició col·lectiva, com no és casual el títol amb el que es presenten: Espais de Llum. Tots uns denominadors comuns: el tractament de l’espai, la recerca i la utilització de la llum com a element de descoberta del color, la simplicitat del tractament però no de la reflexió quan a la consecució de l’obra, els espais sense manipular com a canals on la llum pot penetrar, i reflectir-se per a crear nous espais, són elements que, ja clarament plasmats o simplement insinuats, els trobem presents en les obres d’aquests quatre artistes.

Pot la matèria plana donar sensació de volum? Quan aquesta matèria és presentada jugant amb el relleu de l’ombra que projecte, i que s’incorpora com a un nou element, adquireix una nova dimensió, esdevenint obra tridimensional gràcies a la llum. Carme Malaret incorpora també la llum com a element intangible però que juga un paper decisiu en la consecució d’aquest nou espai. Matèria/forma, llum/ombra són dos binomis que es conjuguen i complementen per a la consecució de l’obra.

Amparo Sard treballa el paper manipulant-lo per a donar-li forma, en aparença d’indumentària quotidiana, però la fragilitat de la matèria es transmuta amb un element eteri al ser perforada per a deixar passar la llum. Els forats, són buits o plens dins l’obra de Sard?. Buits quan a espais sense matèria, però plens quan deixen passar la llum i per tant omplint-se d’energia per passar a una altra dimensió. La massa de budells concebuda com a laberint, misteri interior poc poètic, centre de transformació de matèries, són plasmats de manera que adquireixen una imatge més complaent i agradable mitjançant la llum (energia, velocitat), que dóna a aquesta funció humana un component d’interioritat que es manifesta com a vida.

Matilde Vela ens mostra unes obres que partint de formes bàsiques com el quadrat, per a qui representa l’harmonia, la terra com a generadora de vida, empra la llum per a configurar un espai per on l’obra respira, i donen pas cap a l’espai desconegut. Angles, línies verticals i horitzontals concebudes com a representació del present i futur sense grans metàfores, sinó donant, per sobre de tot, un valor a la simplicitat, entesa no com a absència de valors, sinó tot el contrari, la simplicitat com a valor absolut i total.

Què és l’obra artística per a Bruix? L’obra per aquest artista és considerada com a vehicle per a representar conceptes abstractes, sensacions inexplicables per les lleis de la física. En les seves obres podem trobar-hi dues lectures: una visual i plàstica, d’un subtil tractament del color i del gest, creant espais minimalistes. L’altra lectura, no visual, de continguts metafísics, on les formes constitueixen cicles de “espai-temps”. La llum està present no tan sols en els colors, sinó que emergeix des del centre i expandint-se en totes direccions, genera l’energia que omple de vida tota l’obra.

Carme Gassó i Ramiro

Museòloga i Historiadora de l’Art

(Del catàleg de l’exposició “Espais de Llum” a la Galeria Eude. Barcellona 2000)

Aquesta exposició, sota el títol “Abstracció intimista de l’espai”, és la continuació de dues edicions anteriors amb el mateix títol. La primera edició, es realitzà a Barcelona, la tardor de 1996; la segona edició tingué lloc a Berlín, l’estiu de 1997 i la que ara es presenta, té lloc, novament, a Barcelona.

Aquesta edició es caracteritza, respecte a les altres dues anteriors, en que és més acotada quant a als conceptes i formes plàstiques: ara es prioritza, encara més, l’espai, el color i la llum, i el minimalisme de les formes.

Fou, a partir de la primera edició, que sorgí un nucli d’artistes amb voluntat de compartir experiències i mostrar al públic les seves aportacions, i les d’altres artistes en la mateixa línia. Així, mitjançant les seves realitzacions plàstiques, s’aprofundeix en el llenguatge dels sentiments cap una reflexió vers un mateix, vers els altres, cercant l’ésser humà en la seva globalitat.

La raó de ser d’aquest moviment estilístic, Intimistes, és la necessitat, d’equilibrar o compensar altres corrents actuals de caire agressiu, brutalista, que reflecteixen la realitat més dura de l’ésser i del seu entorn. Per tant, l’obra dels autors que conformen aquest moviment estilístic és, en confrontació amb altres corrents coetanis abans esmentats, més espiritual, intimista i sensual, és a dir, és el seu contrapunt. Ambdós pertanyen a la totalitat de l’ésser, conformant l’eterna dualitat humana.

Carme Gassó i Ramiro Pere Bruix i Riera

(Del catàleg de l’exposició “Abstracció Intimista de l’Espai” .

La Casa Elizalde. Barcelona 1999)

Des de 1979 comença a aprofundir en el tema de l'espai, realitza la sèrie "contraposició de forces" en escultura i més tard en pintura, reflectint aquells detalls escultórics on es centren les tensions en mig dels espais configurats pels volums, incorporant més tard l'equilibri al límit de la caiguda on tot es sosten per les energies que es creen al enfrontarse la matèria.

(text del catàleg:"Abstraktion - Intimität - Raum"

PetrusKirche Berlin Lichterfelde, Oberhofer Platz.

Berlín, 1997)

ART ACTUAL - AULA DE LLETRES

Enric Granados, 7 - 08007. Barcelona - tel. 451 64 63, fax 451 68 23

Mostra Cultural 1996

Del 17 d'abril al 17 de maig exposició de collages de RÀFOLS-CASAMADA al Claustre i de pintura dimensional de BRUIX a la Sala Superior.

Horari de 10 a 22 hores de dilluns a divendres.

ART ACTUAL - AULA DE LLETRES es complau a convidar-vos a les exposicions de Ràfols-Casamada i de Bruix, dos artistes que tenen en comú una abstracció sensual del color i on l'espai té una presència formal important, tal vegada cadascú manté una textura pròpia cercant resultats ben diferenciats.

El treball de recerca artística d'en Pere Bruix i Riera ‑Barcelona 1949‑ s'inicia en l'art òptic i cinètic, i a partir de 1971, en l'art pobre i conceptual, intercalant períodes de un realisme gràfic‑crìtic i de video‑art. És des de 1979 que comença a aprofundir en el tema de l'espai a partir de la pintura oriental, i la influència de l'expressionisme abstracte i l'escultura basca que ja l'havia copsat en èpoques anteriors. Treballant indistintament tant en pintura com en escultura, és durant aquest període quan va començar a desenvolupar el concepte de "dimensió" en obres de gran format, realitzades a partir de 1983, mitjançant un joc d'inversions on els elements escultòrics s'acompanyen d'una projecció bidimensional inversa a la seva imatge, convertint‑se l'espai interior en exterior i aquest en interior, i reduint una part de l'espai tridimensional a un inici i a un final que corresponen a un davant i a un darrera d'una bidimensionalitat, donant com a resultat una tela pintada per les dues cares que transcriu l’espai o l’element tridimensional (escultura-objecte) que es troba enfront, pasant de tres a dos dimensions però mantenint el seu conjunt i, tal com diu l'autor, "podent comprendre visualment, la unitat espai-temps de la tercera dimensió des d’una altra teòrica quarta dimensió".

Al 1989 realitzant la sèrie pictòrica "contraposició de forces", relacionada amb l'escultura de la mateixa sèrie, amb el propòsit de fer més directe i més humà i sensitiu el traç deixa les eines i pinta amb els dits. Aquesta tècnica l'incorpora al treball de "dimensió" quedant els dos conceptes interrelacionats.

Aquesta exposició amplia i complementa les dues anteriors realitzades també a Art Actual - Aula de Lletres, amb l’obra “El transcurs del temps” de la sèrie "Dimensió", no exhibida encara a Barcelona després de ser exposada a New York al 1992, i és complementada per tres obres de la sèrie "Temps d'Espai", introduint conceptes d'astrofísica amb un llenguatge sensitiu de lectura universal, on en totes elles l'espai i el temps són contemplats des de l’exterior.

Carme Gassó i Ramiro

(text del catàleg Barcelona 1996)

Podriem definir els anys noranta, en el terreny artístic, com un ampli ventall de manifestacions que van des d'un retorn al realisme, passant per muntatges i instal.lacions amb els avanços tecnològics més innovadors, fins a obres que podriem anomenar de neo-abstraccions, i que porten a l'espectador a contemplar des d'obres "tancades", és a dir, on no se'l deixa intervenir ni tan sols imaginàriament, fins a realitzacions absolutament "obertes", on l'autor sembla voler deixar l'obra amb ambigüitats.

Per altra part també es posa de manifest el contrast entre la formació tècnica que de manera estricta semblen respirar algunes obres ,i la manca de la mateixa en altres caient en postures mimètiques.

Pere Bruix ha utilitzat la llarga experència en el camp artístic, emprant llenguatges i tècniques ben diversos, per arribar, mitjançant una contínua experimentació, a la realització d'una obra

que aglotina la plasmació d'una estètica de sensibilitat universalista amb uns aspectes científics

que portin a l'espectador a una contemplació des d'una altra realitat,esdevenint l'obra una metàfora.

Carme Gassó i Ramiro

(març 1995)

———————————————————————————————————

<< volver

El conjunto de la obra de Bruix viene determinado por dos aspectos: Uno, marcado por la investigación, que le lleva a una necesidad de conocer y ponerse al dia en las novedades tecnológicas relacionadas con el mundo visual. Ha trabajado en electrónica, cine, video, fotografía, imagen digital y, en alguna ocasión, en arquitectura; el otro aspecto es la implicación de los contenidos del pensamiento humano, en el que ha incorporado, a partir de 1987, el análisis perceptivo de nuestra “dimensión”, de los límites del espacio-tiempo y su representación visual, para buscar respuestas a preguntas unidas a nuestra vida.

Uno de los elementos plàsticos característicos en su obra es la luz, ésta se encuentra en el color o como parte visible, a base de proyentar sombras sobre superfícies efímeras, también crea espacios lumínicos que envuelven al espectador, en donde la intensidad varía pausadamente.

Al investigar en esta línea fue cuando se planteó utilizar la fibra óptica, decidiéndose por el sistema fibroóptico de Shott; este procedimiento le permite que cada uno de los hilos pueda desprender centenares de puntos de luz a lo largo de su longitud, y repartidos entre paredes, convertidas en espejos que se autoreflejan, se consigue una luminusidad ambiental de gran intensidad, que a través de filtros va variando el color de la luz en aquellos espacios seleccionados.

Actualmente, está preparando una instalación, que se presentará durante este año en Barcelona, en la que además de la fibra óptica, incorpora sensores y otros aspectos tecnológicos utilizados en otras instalaciones por este artista. Esta trayectoria la empezó en el año 1972 con la realización, para el IV Simposium Internacional de la Comunicación, de un prisma triangular de 6,60 metros de altura por 2,50 de lado, forrado también en su interior con acetato de espejo y en cuya cara superior había una pantalla traslúcida, en donde se proyectaba desde un sexto piso una película de líneas y puntos del cineasta canadiense Mac Laren. El espectador en su interior se encontraba como en un gigantesco calidoscopio.

Pere Bruix Riera reside y trabaja en Barcelona, es fundador de la asociación "Art Actual Artistes Associats 4-AS" con la que ha promovido el intercambio de exposiciones, dando a conocer el arte actual catalán en varios paises.

(Texto referencial revista Schott)

EXPOSICIONES

Mostra Cultura 1996. Hasta el 3 de diciembre

Art Actual-Aula de Lletres

C/ Enric Granados, 7. Barcelona.

Tel. 931451-64-63 Abierto de 10 a 21 horas

(Foto)

Acrílico sobre tela de Bruix

Aula de arte

Bajo el título "En els límits del quadrat" se presenta, en el Aula de Lletres, una exposición colectiva de artistas que intentan explicar lo que es la "abstracción intimista del espacio". Algo difícil de verbalizar pero agradecido de ver. Entre los artistas invitados se ha contado con obras, entre otros, de Neus Aller, Bruix, Rafael Canogar, Josep Niebla, Teresa Salcedo, Mateu Bauzá... El proyecto forma parte de una serie de actividades que se celebrarán en el local del Aula de Lletres, un espacio nacido con la intención de ceder sus multísalas gratuitamente. Por eso no constan los precios de las obras y las transacciones se realizan al margen de la institución.

Dieciocho autores de diversas procedencias y generaciones y unas 58 obras heterogéneas ayudan a interpretar el mundo de lo abstracto. Todas las piezas utilizan como motivo repetitivo el cuadrado porque esa figura (un marco o una ventana, por ejemplo) pueden fragmentar, dentro de un orden equilibrado, nuestro mundo interior.

Se ha previsto más ciclos monográficos para futuras exposiciones en el local. El pliego de intenciones es extenso y ambicioso e incluye la utilización de la biblioteca. N. E.

(Del MAGAZINE de LA VANGUARDIA. Núria Espriu. 27 Octubre de 1996)

Un mundo de pequeñas luces

Evi Arens

Periodista Maguncia

Al otro lado del espejo

¿Por qué persistes espejo incesante?

¿Por qué duplicas, hermano misterioso,

el más leve movimiento de mi mano?

¿Por qué en las sombras de la reflexión repentina?

Tú eres el otro yo del que habían los griegos,

y estás emboscado para siempre en la suavídad

de unas aguas inciertas, del cristal que soporta

tu búsqueda y es inútil ser ciego.

El hecho de ver y no conocerte todavía añade horror,

magia que se atreve a multiplicar el número de cosas

que somos y recoge nuestra fortuna.

Cuando yo esté muerto, tu copiarás a otro,

y luego a otro, y a otro, y a otro, y a otro...

J. L. Dorges, 1972

Cuando el visitante entraba en la sala de baño donde se encontraba la instalación "A lo largo del tiempo", de Pere Bruix, se veía enfrentado a su propia imagen reflejada varias veces. Una cantidad inmensa de puntos de luz, generados mediante "Sideglow", de Schott, unos conductores de luz fibroópticos que irradian la luz lateralmente, reforzaban todavía más el efecto.

Como en la poesía de Dorges, los espejos sugieren también en esta instalación de Pere Bruix un ámbito de temida y a la vez atractiva realidad. Nos invitan a entrar en un mundo distinto. Un mundo creado con un sinfín de pequeñas luces que acompañan a nuestro "otro yo", el cual nos contempla próximo, pero a la vez apartado e inaccesible. Los diversos puntos de luz, así como la caída incesante de las gotas de agua, que ponen de manifiesto el irrevocable paso del tiempo, nos situaban en una dimensión distinta, que nos invita a pasar al otro lado del espejo para soñar.

Polifacético

como los caleidoscopios

El estudio de la compleja relación que hay entre las dimensiones espacial y temporal desempeña un papel principal en la obra de Pere Bruix. En su actividad artística, ya sea en la pintura, la escultura o las instalaciones artísticas, Bruix intenta combinar y armonizar lo visual y lo plástico con lo metafísico. Sus obras de arte son polifacéticas como los caleidoscopios. En manos de Bruix, las fibras "Sideglow" utilizadas pasan de ser una solución de iluminación puramente funcional a ser el material del que están hechos los sueños. Y así se abren incontables posibilidades para el diseño con luz, que permiten crear nuevas tendencias y efectos hasta ahora no imaginados.

Pere Bruix: Una vida dedicada a las Bellas Artes

Bruix trabaja como diseñador, técnico de imagen de vídeo y digital, fotógrafo, grafista y creador de instalaciones artísticas.

Aparte de esto, Pere Bruix es profesor de Dibujo, Diseño y Técnica de Imagen. Es promotor de exposiciones y actividades relacionadas con el arte contemporáneo en la "Art Actual Artistes

Associats 4-AS", de Barcelona .

El artista catalán Pere Bruix

Trabaja con fibras de vidrio y

Obtiene efectos sorprendentes

Aspecto de la

instalación realizada por Pere Bruíx en la sala de baño de una habitación del hotel Sonts Barceló, durante la muestra de arte contemporáneo "New Art Barcelona 2000

(Revista SCHOTT INFO 98/2001)

 << volver

—————————————————————————————————————————————

Espaces de lumière

Lors de cette première édition du Salon du Printemps Montréal 2002, la Galerie Eude présente Bruix, Carme Malaret, Dolors Puigdemont, Amparo Sard et Matilde Vela.

Ces cinq artistes sont les principaux représentants de la tendance "Intimistes", qui se caractérise par l'emploi de formes poétiques et sensuelles, et par des contenus liés aux sentiments humains ou spirituels; cette tendance, engagée en réaction à l'expressionnisme sauvage qui a eu cours d'une manière plus ou moins prononcée ces dernières années dans plusieurs pays, s'est développée individuellement chez certains artistes pendant les années 80-90. La plupart de ces artistes, de différentes nationalités, se sont présentés ensemble lors de trois expositions à Barcelone et Berlin, entre 1996 et 1999, sous le nom d' "Abstraction Intimiste de l'Espace".

Dès 1997 la Galerie Eude a commencé à montrer l'oeuvre de ces artistes à Barcelone et a organisé,l'an 2000, une exposition collective: "Espaces de Lumière". Les artistes qui y ont pris part sont ceux qui se présentent aujourd'hui, espérant recevoir l'accueil favorable obtenu en Europe.

(Pour le catalogue Le Salon du Printemps - Montreal 2002. Galerie Eude de Barcelona. Organicé pour l’Association des Galeries d’Art Contemporain de Montreal)

Grande exposition à la Maison des Arts du 28 septembre au 28 octobre

Actualité barcelonaise

Pour son exposition de rentrée, la Maison des Arts accueille dans le cadre d'un échange culturel, un groupe d'artistes catalans, «Art Actual Artistes Associats».

Ces dix peintres et sculpteurs proposent ensemble un travail créatif qui s'exprime au travers de différentes techniques, textures et couleurs. S'ils s'exposent sous «un drapeau commun», chaque artiste garde sa singularité, sa personnalité, sa poésie et sa sensualité, tout en s'enrichissant mutuellement des expériences, des travaux et des contacts des autres artistes.

Installé à Barcelone, «Art Actual Artistes Agrupats» tient à promouvoir et développer des projets sur le plan culturel, tant en Espagne que dans d'autres pays.

Leur présence à Châtillon participe de cet objectif essentiel d'enrichissement social et culturel. Ce collectif d'artistes est ouvert, les groupes sont toujours en mouvement pour faire connaître toutes formes d'art contemporain.

Des œuvres à découvrir, une exposition à ne pas manquer

Seront exposés à la Maison des Arts

Rosa Querol Vidal, Laura Roca, Cristina

Ortiz Castillon, Korominas, Agnès

Rodon, Matilde Vela, Luisa Alumnia

Amann, Neus Aller Lanza, Pere Bruix,

Sandra Gregorio

Maison des Arts

11, rue de Bagneux -Tél : 01 40 84 97 11

Ouvert tous les jours

de 14 heures à 18 heures, sauf le lundi.

( Photo ) Rosa Querol

Châtillon informations Septembre 2001 - nº 158 Page 10

Art et lumière

Eví Arens

Journaliste

Mayence

Un monde de petites lumières

Pénétrant dans la salle de bains éclairée par la création de Pere Bruix "Au delà du temps", il vit plusieurs fois son reflet dans le miroir. Un effet encore accentué par une multitude de points lumineux émis par "Sideglow", conducteur de lumière en fibres optiques Schott á rayonnement latéral.

Comme dans le poème de Borges, les miroirs de la sculpture lumineuse de Pere Bruix symbolisent une réalité á la fois angoissante et fascinante. Ils nous invitent á pénétrer dans un autre monde. Un monde composé d'une multitude de petites lumières. Ils accompagnent notre alter ego qui nous observe, tout proche et en même temps lointain et inaccessible. Les points lumineux et L’eau qui s'écoule goutte á goutte sont un symbole du temps qui passe, inexorablement. Ils nous ouvrent une autre dimension qui nous invite á rêver, de l'autre côté du miroir.

Comme un kaléidoscope

La recherche du rapport complexe entre la dimension spatiale et temporelle est au centre de I'oeuvre de Pere Bruix. Avec sa peinture, ses sculptures ou ses montages artistiques, il aspire toujours á une symbiose et une harmonie entre le visuel, le réel et la métaphysique. Comme un kaléidoscope, ses œuvres présentent un grand nombre de facettes et se prêtent á de multiples interprétations. Avec Pere Bruix, les fibres "Sideglow", simples éclairages fonctionnels, se transforment en une matière dont on fait les rêves. D'innombrables possibilités de modeler la lumière s'ouvrent à lui, créant des tendances et des effets d'une nouveauté insoupçonnée.

Pere Bruix : une vie consacrée

aux arts plastiques

Pere Bruix (51 ans) est designer, technicien en vidéo et image numérique, photographe et dessinateur. 11 crée aussi des éclairages artistiques.

I1 enseigne aussi le dessin, le design et les techniques de l'image. I1 est l'initiateur de diverses expositions et manifestations en faveur de l'art contemporain, avec "Art Actual Artistes Associats 4-AS" de Barcelone.

Au miroir

Pourquoi t'obstiner, miroir sans fin ? Pourquoi doubler, frère mystérieux, le moindre mouvement de ma main ? Pourquoi ce reflet tenace dans L’ombre ? Tu es mon alter ego, dont parte le Grec, et toujours tu me guettes.

A la surface de L’eau vague ou du verre solide tu me cherches ; il est vain d'être aveugle.

Je ne te vais pas, mais le sois, et tu prends peur, objet magique, toi qui ose multiplier te nombre des choses, que nous sommes, qui dictent notre destin. Quand je serai¡ mort, tu copieras un autre, puis un autre, autre, autre...

Traduction libre

de J. L. Dorges, "Ombres et Tigres" Poèmes 1966-1972

(Photo)

L’artiste espagnol Pere Bruix obtient des effets saisissants avec des fibres en verre.

(Photo)

Montage lumineux de Pere Bruix dans la salle de bains d'une chambre de l'hôtel Sants Barceló pendant l'exposition d'art contemporain 'New Art Barcelona 2000'.

Page 23

SCHOTTINFO

98/2001

Spaces of light

For the first edition of Le Salon du Printemps Montreal 2002 , the Eude Gallery introduces Bruix, Carme Malaret, Dolors Puigdemont, Amparo Sard and Matilde Vela.

These artists are the main five representatives of the tendency called Intimate, characterized by the sensuous and poetic shapes transmitted by human or spiritual feelings. This tendency was born as opposed to the wild expressionim found, with more or less intensity, in some countries, and was developed in a personal way by several artists during the 80’s and 90’s. Many of these artists from different countries were introduced as a group called Intimate abstraction of the space in three exhibitions held in Barcelona and Berlin between 1996 and 1999

Since 1997, the Eude Gallery has exhibited these artists’works, and in 2000 the gallery organized a group exhibition called Spaces of light. The participants in this exhibition are the ones we introduce now, and we hope they have such a good reception as they had in Europe.

(For the catalogue Le Salon du Printemps Montreal 2002. Galeria Eude Barcelona)

Art with Light Effects

Evi Arens

Journaliste Mainz, Germany

A World Made of Small

Te moment he walked into the bathroom with the lighting installation "Above and Beyond the Times" by Pere Bruix, he saw his own multiple image in the mirror. The effect was intensified through an immense number of light dots generated by "Sideglow," fiber optic lightguides from Schott which emit light laterally.

As in a poem by Borges, the mirrors of the installation also symbolize an attractive, yet frightening reality. They invite us to another world, a world created by a multitude of small lights. They accompany our alter ego, who looks at us from a very close distance and at the same time from far away. The various light points and the drops of water trickling down stand for the irrevocable passage of time. They allow us access to another dimension, a dimension that tempts us to dream about the other side of the mirror.

As Multilayered as a

Kaleidoscope

Research done on the complex relationship between spatial and temporal dimensions plays a central role in the works of Pere Bruix. Whether they are paintings, sculptures or artistic installations, Bruix's art tries to combine and harmonize the visual and pictorial with the metaphysical. His works are multilayered like kaleidoscopes and can therefore be interpretad in more than one way. In the hands of Bruix, the "Sideglow" fibers mutate from a purely functional lighting solution to a material from which dreams are made. Thus, endiess lighting design possibilities open up in order to create previousiy unimaginable new effects.

Pere Bruix:

A Life for the Fine Arts

Bruix (51) works as a designer, video and digital technician, photographer and as a graphic designer creating artistic installations.

In addition, Pere Bruix is a drawing, design and image technology professor. He promotes exhibitions and activities for the contemporary art created by the "Art Actual Artistes Associats 4-AS" of Barcelona.

To the Mirror

Why do you persist, mirror without end? Why do you double, mysterious brother, the smallest movement of my hand? Why the sudden reflection in the shadow? You are the other 1 the Greek talks about and you have always lurked.

In the smoothness of indecisive water and durable glass you search for me; it makes no sense to be blind.

That 1 cannot see you, but know,

gives you revulsion, magical thíng, that dores to multiply the number of things that we are, that result in our late. When 1 am dead, you copy another one, and afterwards another, another, another...

from: J. L. Dorges, "Shadows and Tigers", poems 1966-1972, Fischer Veriag, Germany (translated from the German)

(photo)

The Spanish artist Pere Bruix works with glass fibers,

achieving impressive effects in the process.

(photo)

The lighting ínstalliation of Pere Bruix in a room of the Hotel Sants

Barceló during the 'New Art Barcelona 2000' exhibition of contemporary art.

23

SCHOTT INFO

98/2001

THE PAINTING CENTER

52 Green Street

New York, NY 10013

BRUIX

New York is once again the venue for an exhibition of his works, which continue to be a two-dimensional analysis of our three-dimensional world, in which space and time - partly perceptible, measurable and known in the past - are transformed here into elements that can be contemplated both through theory converted into form and through a dual vision of a single space-time unit.

( Catalogue exhibition The Painting Center. New York 1998)

NEW YORK

BARCELONA

Exhibition at THE PAINTING CENTER

from January 27th through February 21st 1998

Opening reception:

Friday 30th January, from 6 to 8 PM.

The artists forming

"ART ACTUAL BARCELONA"

For these six representatives of presentday art in Barcelona, their creative work is something more than non-figuratíon, informalism or gesture. Rather than a plastic language it is a concept, a way of feeling. And it is this feeling that is expressed in a variety of techniques, textures and colours. Despite the fact that they exhibit under a common flag, each artist follows his or her own singular, personal, individual poetry and sensuality.

( Catalogue exhibition The Painting Center. New York 1998)

Montserrat Gallery. 584 Broadway. New York 10012

PRESS RELEASE

FOR IMMEDIATE RELEASE:

"BRUIX" EXHIBITS IN SOHO (NEW YORK

Dec. 16, 1992 - Jan. 2, 1993

The Montserrat Gallery is pleased to announce the current exhibítion of "Bruix’s" color-field paintings,who lives and does his work in Barcelona. Thís 'Series Dimension' body of work ís composed of four pieces, each depicting a season of the year. The artist's handling of tones, texture, and values convey the differing,temperatures and atmospheric conditions of 'Summer’, 'Fall', 'Winter’, and 'Spring’ so well that one can almost feel them. These paintings are akin to Mark Rothko's art, but there ís an apparent distinctíon between the styles of the two artists. "Bruix" contains his field in a way that Rothko does not, and a tactile sensation comes across in these works. Other technical elements further establish differences in the seemíng similarities. More of "Bruíx" work is to be exhíbited in Galeria Trànsit in Barcelona January 12th to February 2nd. His work is consistantly shown in group and solo exhibitions worldwide. He also works professionally in the areas of design, video, photography, and architecture as well as teaching design. He has a well rounded education in the arts, having studied at the School of Arts i Oficis Artistics in Barcelona; the Institute del Teatre, also in Barcelona; and graduated from the University of Valencia, Barcelona in Belles Arts. There is little wonder that he has attained hís high rank and reputation in internacional art circles. He is uníversally acclaimed by critícs and has earned the unconditíonal respect of his peers. In private life he is Pere Bruíx i Riera.

ARTspeak

New York, January/February 1993

Artists usher in the New Year

E. C. Lipton

Bruix at Montserrat

Whether new or practiced exhibitors, numerous artists are wasting no time in the NewYear to exhibit their, works in New York. Bruix is a Barcelona artist who has exhibited widely in Europe for a number of years, but is having his introduction to New York. His new work, at Montserrat Gallery, 584 Broadway, until early January, is intended to have more direct, humane, and sensitive strokes, and that is why he paints with his fingers. His strokes are not broad, but curl and create a soft edge for his concentric squares. Because of his skillful handling of bright colors, his squares are luminous and glowing. These colors within colors seem to overlap, but they are always forceful.

Such works dare comparison with the squares of Josef Albers and the glowing abstractions of Mark Rothko. They do not fail, for Bruix is an experienced artist who has attained the judgement required of a minimal art whose base rests on a true understanding of the nature of man.

"BRUIX, one of Spain's outstanding contemporary artists, has brought a body of work to New York for an exhibition at the Montserrat Gallery (Soho). Bruix exhibits his work internationally and to date has been included in thirty-eight prestidígous art competitions, exhibitions and events around the world. Next it will be seen during January and February in Barcelona's Galeria Trànsít. He seems to have a preoccupation with space concepts in various dimensions, as evidenced in the paintings composing the 'Series Dimension', four color field paintings depicting the four seasons, reminiscent of Rothko but taken a step beyond that artist’s renderings. Bruix adds the dimension of a focal point with geometric composition. He is a many-sided artist, intellectual as well as emotionally expressive ... an enigmatic personality. His work has passed through many phases-Bruix explored "the clash of forces" at a time when he put aside traditional painting equipment in favor of his hands and fingers, feeling that brushes and tools got in the way and interfered with creativity, inhibiting sensitivity and intimate expression. It is no wonder that the eyes of the public and the art aficionado focus on him!"

Dorothy Roatz Myers

Montserrat Gallery. Broadway. New York

(New York. December 1992)

————————————————————————————————————

Kunst mit Lichteffekten

Evi Arens Journalistin Mainz

Eine Welt kleiner Lichter

Bei Betreten des Badezimmers mit der Lichtanlage ,,Über die Zeiten hinweg" von Pere Bruix sah er sich mehrfach in seinem Spiegelbild. Eine immense Anzahl von Lichtpunkten, erzeugt durch ,,Sideglow", seitlich abstrahlende faseroptische Lichtleiter von Schott, verstärkte noch die Wirkung.

Wie in Borges' Gedicht sind auch die Spiegel der Lichtanlage von Pere Bruix Symbol einer zugleich beängstigenden und attraktiven Realität. Sie laden uns ein in eine andere Weit. Eine Weit, geschaffen von einer Vieizahl kleiner Lichter. Sie begleiten unser ,,Alter Ego", das uns ganz nah und gleichzeitig weit entfernt und unerreichbar betrachtet. Die verschiedenen Lichtpunkte und die unaufhörlich herunterrieselnden Wassertropfen sind Gleichnis für den unwiderruflichen Verlauf der Zeit. Sie verschaffen uns Zugang zu einer anderen Dimension. Eine Dimension, die uns zum Träumen auf die andere Seite des Spiegels entführt.

Vieischichtig wie Kaleidoskope

Die Erforschung der komplexen Beziehung zwischen räumlicher und zeitlicher Dimension spielt im Werk von Pere Bruix

eine zentrale Rolle. Ob Malerei, Bildhauerkunst oder künstierische lnstallationen, Bruix unternimmt mit seiner Kunst den Versuch, Visuelles und Bildhaftes mit Metaphysischem zu kombinieren und harmonisieren. Seine Kunstwerke sind vielschichtig wie Kaleidoskope und lassen sich vieiseitig deuten. Die verwendeten ,Sideglow" Fasern mutieren bei Bruix von einer rein funktionellen Lichtiósung zu einem Stoff, aus dem die Träume sind. Und so eröffnen sich damit unzählige Möglichkeiten des Lichtdesigns, um bislang ungeahnte neue Tendenzen und Effekte zu kreieren.

Pere Bruix:

Ein leben für die

Schönen Künste

Bruix (51) arbeitet ais Designer, Videound Digitalbildtechniker, Fotograf sowie Grafiker und kreiert künstierische lnstallationen.

Darüber hinaus ist Pere Bruix Professor für Zeichnen, Design und Bildtechnik. Er ist Promoter von Ausstellungen und Aktivitäten für zeitgenössische Kunst der "Art Actual Artistes Associats 4-AS" in Barcelona.

An den Spiegel

Warum beharrst du, Spiegel ohne Ende?

Warum doppelst du, mysteröser Bruder,

die winzígste Bewegung meiner Hand?

Warum der jähe Wíderschein im Schatten?

Du bist das andre Ich, von dem der Grieche

spricht, und lauerst schon immer.

In der Glätte vagen Wassers una dauerhoften

Glases suchst du mich; es íst sinnlos,

blind zu sein.

Dass ich dich nicht sehen kann, aber weis,

verleiht dir Grauen, Zauberding, das wagt,

die Zahl der Dinge zu vervielfachen,

die wir sind, die unser Ceschick ergeben.

Wenn ich tot bin, kopierst du einen andren,

und danach einen andren, andren, andren...

aus: J. L. Dorges, ,,Schatten und Tiger",

Gedichte 1 966-1 972, Fischer

(Foto)

Der spanischeKünstler Pere Bruix arbeitet mit Glasfasern und erzielt dabei beeindruckende Effekte

(Foto)

Líchtanlage von

Pere Bruix im Bad eines Zimmers des Hotlis Sants Barceló während der Ausstellung zeítgenössicher Kunst ,,New Art Barcelona 2000'.

SCHOTT INFO

98/2001

Die Arbeit der künstleríschen Suche von Bruix (Barcelona 1949) beginnt mit der optischen und kinetischen Kunst und geht weiter ob 1971 mít Arte Povera und Concept Art, mit Einschüben von Perioden eines grcifisch-kritischen Realismus und Video Art. Ab 1979 begann die Vertiefung des Raum-Themos mit der Verwirkilchung der Serie "Gegenüberstellung der Kráfte' zuerst in Skulpturen una spáter in der Malerei, hierbei die figürlichen Einzelheiten beachtend, beí denen sích die Spannungen mitten in den zusammengestellten Rdumen durch die Mosse konzentrieren, we/che spáter dos Gleichgewicht bis zur Grenze des Folles in sích vereint, wobeí dieses gestüfzt wird durch die Energíen, die geschaffen werden be¡ der Konfrontotion der Moterie.

Einladung zur Malerei Ausstellungs "Abstraktion - Intimität - Raum" von Künstlern: Neus Aller, Bruix, Dolors Puigdemont, Teresa Salcedo, Amparo Sard, Matilde Vela.

Eróffnung Dienstag 12. 8. 1997 um 20 h. Dauer bis 14. 9. 1997 Öffnungszeiten: Mittwoch und Samstag 11 - 13 h und zu allen Veranstaltungen in der PetrusKirche Berlin Lichterfelde, Oberhofer Platz.

Traducción al castellano de los primeros artículos:

Parte final del artículo de Ramon Casalé i Soler extraído del libro “Bruix.net - Evolución plasticovisual”:

Pere Bruix va más allá de la representación digital, ya que el binomio espacio-tiempo también centra su interés. Por eso varios planteamientos extraídos del entorno de la astrofísica le permiten darse cuenta de unas situaciones que a ojos de cualquiera de nosotros no percibiríamos, pero que la tecnología sí lo hace posible.

Dentro de este apartado digital se podría realizar una división, tanto temática como formal, de sus obras. En primer lugar, existe un grupo de piezas donde la línea horizontal ocupa prácticamente toda la composición, que pueden ser líneas muy delgadas o gruesas, como si se tratara de ondas vibratorias. Las gamas cromáticas varían, debido a que tienen diferentes tonalidades, destacando los amarillos por su luminosidad, los rojos que recuerdan los amaneceres, los azules evocando el cielo y el mar.

En un segundo ámbito sobresalen las composiciones helicoidales, como si se trataran de oleadas o estratos sedimentarios, señalando su acercamiento a la naturaleza. Una naturaleza que no sólo es de tipo físico sino también humano, al producirse un intercambio con otras fuerzas cósmicas que, según el artista, son "el equilibrio desde el origen con la entropía, el movimiento continuo y las fuerzas que ha generado una evolución del universo o la creación de la materia a partir de las partículas más elementales"-

Una tercera temática está dedicada a unas figuras alargadas verticalmente que recuerdan a los interiores de un templo, como si fueran una especie de arcos situados uno tras otro, pero también podrían ser unas formas irisadas que suelen aparecer a nivel onírico o que se encuentran en otra dimensión. Incluso se aproximarían a unos campos magnéticos o electrones en movimiento, o sea, a las corrientes eléctricas.

Y el último campo surge en base a un conjunto de círculos que aparentan planetas o satélites perdidos en la inmensidad de las galaxias. La idea del big-bang, del origen del universo está presente igualmente. Además, existen algunas obras que el artista explica que son esquemas de “trayectoria de caída de materia en un agujero negro”. Como se puede comprobar el concepto cosmogónico es evidente en la mayoría de estas piezas.

En conjunto, podríamos afirmar que el arte digital desde la óptica de Pere Bruix es una tendencia que exige un gran conocimiento, no sólo de la técnica informática sino también de la astrofísica y la filosofía. Por tanto, hay que estar muy atento y tener la mente abierta para entender y captar sus propuestas, debido a que van más allá de la propia realidad a la que nuestros ojos están habituados. A Pere Bruix habría que considerarlo como un artista renacentista del siglo XXI.

Ramon Casalé Soler Museólogo - Historiador y crítico de arte

______________________________________________________________________________________________________________

Artículo de Jordi Rivera en el blog cultural La Bellesa (2025)

(imagen)

Obra de la sèrie Lenguage digital.

Pere Bruix Riera, conocido artísticamente como Bruix.net, es licenciado en Bellas Artes y es catedrático de dibujo y profesor de diseño por ordenador.

No sólo es artista -y de aquellos que podemos calificar de poliédricos- sino también curador, promotor cultural y, como decíamos, profesor, es decir que no sólo crea arte sino que también lo gestiona, cosa esta última que probablemente es la parte más compleja.

En un principio se decantó más hacia la escultura y la pintura, pero posteriormente se interesó por la instalación y el diseño desde el mundo informático. De hecho, Pere Bruix fue un pionero del arte digital en nuestro país porque cuando empezó a hacerlo hace cuatro décadas, aquí se hablaba poco, había que salir fuera.

Su obra es conceptual, filosófica, de una gran profundidad intelectual: representaciones visuales, en algunos casos minimalistas o aparentemente minimalistas, del inicio de la energía en forma de luz que da paso al movimiento del tiempo y el espacio, origen del universo y la vida, o espacios que se expanden con el amarillo significando la luz con colores complementarios espacio-tiempo, entre otros muchos. Como se ve, los contenidos son densos.

Estos días está exponiendo en la galería Patricia Cancelo ART GALLERY.BCN (https://patriciacancelo.com) en una singular muestra de arte digital, disciplina que para él es el resultado del sustrato que le ha dejado toda su larga y variada experiencia: op-arte, cinética, environamiento, arte pobre, conceptual, realismo gráfico crítico, cine y videoarte, instalaciones interactivas, software-arte o técnica lenticular.

En la exposición podemos ver obras de la serie Lenguaje Digital, elaboradas con programas de diseño por ordenador, buscando una estética específica digital, con un acabado de texturas, repartidas en el espacio, que unifican y al mismo tiempo diversifican los diferentes tratamientos del píxel, base del nuevo lenguaje que se intenta reflejar y destacar.

Juega con el sentido de las dimensiones, por lo que con algunas obras se tiene la sensación de que pueden traspasarse cuando las intentamos tocar; hay naturaleza, está el espacio, la idea del tiempo, el color con capas muy variadas y en todas ellas la presencia de la luz, que como decíamos, es fundamental. Son obras que tienen movimiento y cambios de color si modificamos nuestra posición y las contemplamos desde diferentes perspectivas; en este aspecto se puede decir que son obras que tienen una especial vitalidad y no sólo por su dinamismo sino porque nos hablan de la vida y de su origen.

Y todo esto teniendo en cuenta que son obras tan complejas como interesantes, incluso se podrían calificar de apasionantes porque van más allá de nuestras dimensiones conocidas en la búsqueda para representar la quinta dimensión para llevarnos a aspectos que no podemos ver aquí, en nuestro espaciotiempo en la que los humanos nos movemos, porque estos aspectos sólo serían observables en lo que serían observables.

A pesar de la complejidad de su obra, Bruix.net siempre nos ofrece piezas de gran belleza plástica que tienen todos los elementos que definen una obra artística: composición, equilibrio, movimiento y ritmo en las formas y colores.

He aquí algunos ejemplos de las obras que podemos ver en la exposición: Obras de tipo digital donde el pixel es el elemento principal donde la energía, el movimiento, se nos aparece a través del sistema lenticular.

(imagen)

Etapa de creación de materia con un bosón transmisor de fuerzas en un momento de interacción vibracional unidireccional.

Objetos que adquieren una dimensión de 3D con un software especial en el que parece que podemos traspasar la obra poniendo la mano dentro:

(imagen)

Representación de cuerpos procedentes de un cuerpo magmático después de un impacto e impulsados ??a gran velocidad en una misma dirección con la deformación visual de la luz a su alrededor.

Tiene obras que trabajan el tema de la metafísica conjuntamente con los elementos del universo:

(imagen)

Representación de un cuerpo planetario con las placas magnéticas visualizadas en dos fases de absorción por parte de un campo magnético o inicio de pequeño agujero negro.

Podemos experimentar en sentido de la profundidad en una composición en la que unos planetas sobresalen sobre otros (es del todo aconsejable verlo en directo porque en una fotografía no puede apreciarse de sensación real de profundidad):

(imagen)

Representación interestelar de cuerpos reconstruidos de forma esférica o en forma de anillos debido a impactos anteriores donde podemos percibir las ondas electromagnéticas provenientes de movimientos magmáticos internos.

O podemos contemplar las hojas y ramas de los árboles que aparecen en primer plano que muestran las ondas electromagnéticas que se emiten entre ellas:

(imagen)

Representación visual virtual del aura u ondas electromagnéticas entre árboles y persona (trabajo que vimos en el encabezado).

La exposición no sólo presenta estas y otras obras de Bruix.net sino también el libro Más allá del espacio-tiempo, una publicación que permite ver la obra plástica del artista desde los años 80 hasta la década actual.

Esta obra plástica va acompañada de textos escritos por el propio artista y otros de científicos como Stephen Hawking o John Michell. Los textos están vinculados a las obras allí expuestas pero sin intención de explicarlas dado que pueden ser analizados de forma independiente aunque los temas que plantean se amplían con los escritos.

El libro se divide en diferentes ámbitos o "salas de museo" para desarrollar una temática y sus contenidos. Al principio son conceptos más genéricos, llegando un momento en el que se entra en el concepto de quinta dimensión y se da la posibilidad al espectador de contemplar las cuatro dimensiones que conocemos de esta quinta colocándonos fuera para ver la trayectoria de nuestra vida y en qué punto se encuentra.

La temática es diversa: el universo que conocemos, el big bang podría ser un rebote como consecuencia de una implosión previa, desde una quinta dimensión se puede ver el pasado, el presente y el futuro, e incluso podríamos vernos a nosotros mismos en nuestro futuro.

Aunque la física clásica no acepta algunos planteamientos, Bruix.net se basa en hechos sobrenaturales vividos por personas que conoce y que, por tanto, saben que no buscan cobertura mediática, es decir, que se les debe dar credibilidad. Son mensajes que no previeron pero que habían visto claramente acontecimientos futuros que terminaron sucediendo al pie de la letra. Todo esto le hizo pensar que estos acontecimientos pueden verse -literalmente- desde fuera de nuestro espacio-tiempo conocido, es decir, desde una dimensión distinta, la quinta, que con nuestras limitaciones físicas no podemos captar.

En el libro, con imágenes, se pueden ver las exposiciones que el artista ha realizado al respecto, especialmente la instalación realizada en 2003 en la Galería Eude donde el efecto era situar al espectador en una quinta dimensión.

La temática puede inducir a error en el sentido de que alguien pueda pensar que se trata de una obra de astrofísica o de filosofía, incluso con elementos de ciencia ficción, pero no, es un libro de arte que, a través de las obras artísticas de Bruix.net, nos invita a hacer un recorrido por su historia como creador y por los temas antes mencionados que directa o indirectamente están vinculados a él.

Como se puede deducir, la obra de Pere Bruix no apunta al comercialismo, sino que es muy rigurosa, sugerente e interesante con temas ciertamente no recurrentes. Podremos ver esta exposición única hasta el 21 de junio.

(imagen)

Aquí vemos a Pere Bruix Riera -Bruix.net- (izquierda) con el crítico de arte Ramon Casalé durante la presentación de la exposición.

El perfil de Instagram de Pere Bruix és https://www.instagram.com/pere_bruix

El blog cultural “La Bellesa” está realizado por Jordi Rivera, articulista de arte i licenciado en Historia del Arte 

Principal-Home